Aquesta plaga originària de l’Est d’Àsia, que va arribar a Alemanya l’any 2006 i des d’allí es va estendre a tota Europa, està present a Catalunya des del 2014 i ja la trobem per tota la cornisa cantàbrica i altres zones del nord d’Espanya.

Aquesta espècie invasora ha causat danys gravíssims a les poblacions naturals i conreades de boix en tota Europa, de manera que la hi considera una greu amenaça per als ecosistemes on el boix està present i per descomptat, per als boixos conreats en jardins.

L’extrema perillositat de l’eruga del boix radica no només en la voracitat que tenen, si no, sobretot, en la seva capacitat per tenir diverses generacions a l’any i en l’absència d’enemics naturals que puguin limitar les seves poblacions a la nostra zona. Curiosament, aquí només és atacada per la vespa asiàtica (Vespa velutina), una altra plaga invasora procedent de la mateixa zona geogràfica.


  • CICLE VITAL

L’arna del boix passa l’hivern en fase d’eruga protegida entre fulles enrotllades. Quan arriba el bon temps, les erugues desperten i comencen a alimentar-se voraçment de les fulles, desfullant part de la planta, fins que formen un capoll sedós i es transformen en papallona. Les arnes es desplacen volant, s’aparellen, fan posades d’ous en les fulles interiors de les plantes i d’ells neixen noves erugues.

Aquest cicle es repeteix tres o quatre vegades des de la primavera fins a l’arribada dels dies curts de l’hivern, per la qual cosa la població d’erugues del boix es multiplica de forma exponencial si no es controla d’alguna manera, poden defoliar completament les plantes i fins i tot arribar a matar-les en alimentar-se també de l’escorça.

papallona


  • COM DETECTAR LA INVASIÓ

És fàcil detectar la presència de la plaga en plantes febles o que fa temps que estam devorades doncs s’aprecien fulles mossegades o esquelètiques, fils sedosos, boletes verdes d’excrements , fulles enrotllades formant nius i fins i tot les erugues de diferents grandàries en plena activitat.

És més difícil veure-les quan els boixos estan molt sans i ben podats, ja que les larves s’alimenten i refugien en les parts interiors de la planta. Si detectem indicis de la seva presència com són zones de fulles més fosques amb els brots menjats o amb fils sedosos, serà necessari obrir la massa de fulles i buscar a l’interior. Si trobem una sola eruga, el més segur és que la planta estigui infestada, ja que l’arna del boix adult fa posades d’entre 5 i 20 ous en el revés de les fulles; quan aquests erosionen neixen les petites erugues que es dispersen en un radi de 20 cm.


  • COMBAT DE L’ARNA DEL BOIX

Un mitjà eficaç per detectar la presència d’erugues i controlar el seu nombre és la utilització de paranys amb esquer de feromones. Les feromones són substàncies que atreuen els mascles de l’espècie i que permet capturar-los a l’inici dels vols. Els primers vols poden produir-se a partir de maig i en funció de la climatologia, repetir-se dues o tres vegades durant la temporada.

Una vegada detectades les primeres erugues es pot prevenir la infestació cobrint  les plantes amb xarxes fines. Si és inviable l’ús de xarxes, podem recórrer a procediments de lluita biològica respectuosos amb el medi ambient, que pordàs trobar al 9 Jardí. Es ruixarà la planta amb el producte, tal com explica les instruccions del fabricant i es produirà la mort de l’eruga en poques hores al ingerir les fulles del boix.
També es poden fer tractaments amb substàncies químiques similars al piretro (piretroides) i naturals com l’oli de parafina i el azadiractin.


És important prendre consciència de la perillositat que aquesta nova espècie invasora suposa per a les plantes dels nostres jardins i ecosistemes naturals, i de la necessitat que existeix de controlar-la i tractar de frenar la seva expansió.

eruga2