El llorer, laurus nobilis
El llorer és una planta molt estesa, sobretot als països de clima temperat com els Mediterranis, es troba a boscos i és molt utilitzat en els jardins i parcs com a planta ornamental a més de ser molt benvolgut per la seva fragància aromàtica.
CLASSIFICACIÓ BOTÀNICA
Regne: Plantae
Clado: Angiosperme
Clado: Magnoliide
Ordre: Laurales
Família: Lauraceae
Gènere: laurus
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
- El llorer pertany al gènere Laurus i a la família de les Lauraceae i és originàries d’Àsia menor, introduïdes en el Mediterrani en temps antiquíssims.
- El seu nom deriva del llatí laurus que vol dir «noble».
- El llorer és una planta perenne de port arbustiu i pot assumir la forma d’una mata o d’un arbre.
- El tronc normalment és llis amb escorça negrenca amb branques subtils i molt espesses.
- Les fulles, amb un curt pecíol, són lanceolades, coriàcies, d’un bonic verd fosc amb les vores ondades i amb el feix lustroso mentre que el revés és d’un verd-groguenc tènue i opac. Són riques en glàndules resinosas que li atorguen la característica aroma.
- Les flors es reuneixen en inflorescències en cims axil·lars i brollen al principi de la primavera.
- El llorer és una planta dioica, és a dir que existeixen plantes masculines i plantes femenines que porten els òrgans reproductius femenins (i estams estèrils).
- El fruit és una baia, semblat a una petita oliva que es posa negre amb la maduració.
- Els fruits només contenen una llavor i maduren a la tardor (octubre i novembre) i són molt aromàtiques.
- És una planta rica en olis essencials tant en les fulles (d’1 al 3%), com en les baies (d’1 al 10%) entre els quals: geraniol, cineol, eugenol, terpineol, eucaliptol, pinene, etc.
TÈCNICA DE CULTIU
El llorer és una planta molt rústica que es conforma molt bé per créixer en moltes situacions ambientals bé en test o en ple camp. Pot ser exposada tranquil·lament a ple sol, però creix bé també en els llocs ombrejats.
És una planta que pot ser conreada en un pis perquè si es respecten les seves exigències de cultiu, també es conforma amb les condicions de les nostres cases.
Les temperatures de cultiu són les típiques de les regions de clima mediterrani. Temperatures sota 0°C són tolerades per breus períodes de temps.
Agraeix una bona circulació de l’aire però no tolera els corrents d’aire.
REGO
El llorer ha de ser regat amb moderació durant la primavera i l’estiu cada vegada que la capa superficial del terreny s’assequi. A partir de la tardor i durant tot l’hivern es disminueixen els regs i se suspenen si les temperatures baixen sota 7°C.
Atenció a les embassades que són la principal causa de mort de les plantes.
SÒL – TRASPLANT
En test les plantes de llorer han de trasplantar-se cada dos anys, ja que, encara que són plantes que no creixen molt ràpidament, les arrels ocupen molt espai.
El trasplantament ha de ser efectuat a la primavera utilitzant un bon substrat fèrtil, tou perquè les plantes no agraeixen les embassades per tant sigui en test o en plena terra ha de garantir-se un bon drenatge.
ABONAMENT
Per abonar s’usa un abonament líquid, oportunament diluït en l’aigua de reg, cada 15 dies a partir de la primavera i durant tot l’estiu. En els altres períodes els abonaments han de ser suspesos.
Per a totes les plantes verdes, i en conseqüència també per al llorer, és a dir per a les plantes que desenvolupen moltes fulles, és preferible usar adobaments que continguin nitrogen (N) que afavoreix precisament el desenvolupament de les parts verdes. Disminuir lleugerament les dosis pel que fa a l’indicat en el producte. Si utilitza una bona terra i trasplanta regularment, donarà a la seva planta una bona reserva de base d’elements nutritius.
PODA
Per poder tenir una bonica planta de llorer és oportú podar les plantes cada any, cap a la fi de l’hivern.
PLAGUES I MALALTIES
Excés d’aigua
Les fulles semblen marronoses
Remei: regular millor els regs.
Falta d’aigua
Les fulles esgrogueeixen i cauen a partir de les branques més baixes
Remei: regular millor els regs.
Cotxinilla
Punts vermellosos en el revés de les fulles
Remei: retiri-les amb un floc de cotó mullat en alcohol o si la planta és gran i en test, pot rentar-la amb aigua i sabó neutre fregant molt delicadament amb una esponja per retirar els paràsits. Després la planta ha de ser aclarida molt bé per eliminar tot el sabó. Per a les plantes més grans i plantades a cel obert, pot usar productes químics específics. Els tractaments amb insecticides anticotxinilla, perquè siguin més eficaços, han d’anar dirigits contra les larves, que són més sensibles que l’adult.
Aranya vermella
Fulles que comencen a esgrogueir, apareixen esquitxades de taques de grogues i castanya Posteriorment a aquestes manifestacions les fulles es cargolen, i cauen. Observant acuradament es noten subtils teranyines sobretot en el revés de les fulles.
Remeis: augmentar la freqüència de les nebulitzacions (la falta d’humitat afavoreix el seu desenvolupament) i eventualment, només en el cas d’infestacions particularment greus, usar productes químics específics.
Pugons
Presencia de petits animals blanquinosos sobre la planta
Remeis: usar productes químics específics registrats per a aquesta planta.
PROPIETATS AROMÀTIQUES
Les propietats aromàtiques del llorer es deuen als olis essencials particularment concentrats en les fulles més joves i situades més per a dalt en la planta (d’1 al 3%) i en les baies (de les 1 al 10%).
Els olis essencials responsables de la fragància aromàtica són: geraniol, cineol, eugenol, terpineol, eucaliptol, pinene.
RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ
Les fulles de llorer poden recollir-se tot l’any encara que en ple estiu tenen una major concentració d’essències aromàtiques. Els fruits es recullen a la tardor, quan estan madurs.
Les baies es fan assecar al forn a baixa temperatura i es mantenen dins de pots de vidre. Tenen un sabor molt més fort i robust que les fulles.
USO EN LA CUINA
Avui el llorer és usat normalment en la cuina de tot el món per la seva aroma. La particularitat és que les seves fulles no perden l’aroma després de la cocció.