L’oïdi, també conegut com a cendrosa o floridura blanca, es tracta d’un fong que forma part de la família Erisifàcies (Erysiphaceae) i conté un gran nombre d’espècies diferents (900 aprox.) que afecten diverses plantes i arbres al voltant del món.

2


  • Característiques 

L’oïdi és característic, ja que forma una espècie de pols blanca cotonosa. Aquesta pols són masses d’espores que ha produït el mateix fong en el seu desenvolupament, i que afecten a totes les parts aèries de la planta. Encara que majorment afecta les fulles, sobretot a les més joves, pot trobar-se tant en el revés com la part superior de la fulla.


  • Morfologia i activitat 

A partir de primavera, i durant l’estiu és quan es produeix la propagació de les ascòspores (espores) donant pas a la propagació de la infecció. La planta proporcionarà al fong tot el necessari per a viure, normalment no causen la mort de la planta sinó que l’afebleixen causant danys per necrosis en les fulles i immaduresa del fruit. La humitat és una variable molt important per al creixement del fong, és requisit indispensable per al desenvolupament i supervivència d’aquest. El creixement de males herbes, un alt contingut de nitrogen o la mala ventilació dins del cultiu també són factors favorables per al desenvolupament d’aquesta infecció.

4


  • Símptomes i danys.

Les espores cobreixen la superfície foliar provocant un bloqueig de llum, en conseqüència, produeixen pèrdua de la capacitat fotosintètica de la planta. Això fa que la planta s’enfosqueixi, passi a unes tonalitats de verd més fosc i marrons arribant a causar la mort de la fulla. La planta presenta dificultats per a realitzar la respiració a través dels seus estomes, ja que estan col·lapsats per les espores en forma de pols blanca. A més produeix pèrdues en el cultiu, ja que molts fruits no es desenvolupen en la seva plenitud.


  • Tractament per l’oïdi

1. Plantar cultius resistents: Existeixen varietats d’espècies en el mercat que presenten resistència a l’oïdi, les quals, solen ser híbrids de diverses plantes de diferents països dins de la mateixa espècie. Encara que no totes les espècies compten amb aquesta opció com és el cas de la síndria, entre altres.

2. Destrucció de males herbes i rostolls: Eliminació d’herbes mitjançant diferents mecanismes. Si es té una densitat del cultiu alta, propiciem males condicions de ventilació, les quals afavoreixen l’aparició de la plaga.

3. Eliminar les parts de la planta afectades: Es tallen i recullen totes les parts de la planta afectades i es cremen o tiren. Important no barrejar amb el compost perquè es poden escampar per l’humus.

4. Sembres tardanes: Endarrerir la sembra del nostre cultiu per a evitar que es compleixin les condicions idònies per al fong, és a dir, temperatures suaus i alt grau d’humitat.

5. Limitar l’aportació de nitrogen: Controlar els nivells de nitrogen del sòl afegits de forma exògena, a més, el nitrogen està vinculat al creixement de totes les parts de la planta i és una de les principals fonts de nutrients per a ella. El nitrogen afavoreix l’aparició d’aquesta plaga.

6. Aplicació de sofre: L’aplicació de sofre és una pràctica estesa, és un mecanisme d’acció fungicida, letal per l’oïdi. El seu ús ha d’estar controlat i han de respectar-se bé els temps de tractament.

7. Ús de micorrizes: Les micorrizes són unes estructures filamentoses generades pels fongs. Es tracta d’una simbiosi entre el fong i la planta posat que afavoreixen a la planta a l’absorció de nutrients i altres substàncies necessàries per al seu creixement. A més aquest tractament és incompatible amb l’ús de fungicides, ja que, aquests eliminarien totes dues espècies de fongs.

8. Fungicides naturals: Tractament amb propóleo, substància generada per les abelles a partir de la resina de les plantes i arbustos que pol·linitzen. La cua de cavall és un altre exemple.

9. Control químic de la malaltia: Ús de productes químics amb acció fungicida. Informa’t dels fungicides sistemàtics que tenim al 9 Jardí.


1