L’Au del paradís, Flor d’ocell o Estrelítzia de nom científic (Strelitzia reginae), és una espècie botànica de planta amb flor, herbàcia, rizomatosa originària de Sud-àfrica que es desenvolupa conreada en jardins en regions tropicals i subtropicals.

Descripció

Degut als seus colors brillants i forma inusual, l’Estrelítzia no només és la preferida pels decoradors, sinó també un símbol popular del paradís. La seva flor és única i s’assembla a un ocell de colors brillants. Característica per la qual se la coneix amb el nom comú d’au del paradís.

L’Estrelítzia creix aproximadament 2 metres d’altura amb grans fulles de 25 a 70 cm de llarg i de 10 a 30 cm d’ample. Les seves fulles són perennes i s’organitzen en dos files, fent una corona en forma de ventall. Compten amb un embolcall dur semblant al bec d’un ocell des del qual emergeix la flor.

La flor consta de tres pètals que s’uneixen per a formar un nectari en forma de fletxa. Les flors són hermafrodites i asimètriques.

Una vegada comença la floració, a principis de la primavera, generalment cada planta produeix fins a sis flors en successió. Aquest procés pot ser quasi continu des de principis de la primavera fins a començaments de la temporada de tardor sempre que se li proporcioni l’atenció adequada.

Strelitzia_reginae_fiore-01


  • Ubicació

L’Estrelítzia és una planta que ha d’estar en una zona on rebi almenys tres o quatre hores de llum intensa, essent ideal que estigui a ple sol durant tot el dia.


  • Clima

Si vius en un clima molt fred durant l’hivern, procura moure-la dins a casa teva o en un lloc més càlid per evitar que es marceixi.


  • Terra

És molt important un sòl fèrtil i que dreni molt bé.


  • Reg

La freqüència de reg dependrà molt del clima que hi hagi a la nostra zona, de l’estació en la qual ens trobem i de la ubicació. Per aquest motiu, el primer que hem de fer és tenir present que durant els mesos més càlids cal regar més seguit ja que l’aigua s’evapora més ràpid. El més aconsellable és comprovar la humitat de la terra abans de regar.


  • Abonament

És molt recomanable abonar-lo una vegada al mes, des de primavera a estiu. Podrem utilitzar doncs, adobs ecològics, com el guano o un fertilitzant d’ús general hidrosoluble.


  • Multiplicació

L’Estralítzia Reginae és fàcil de cultivar, pot expandir-se a partir de llavors o per divisió. Les llavors són marrons i petites, amb flocs de color taronja i encara que són de creixement lent, finalment aconsegueixen una altura considerable.

Quan es propaga a través de llavor, caldrà 3 anys fins que pugui començar a florir. En canvi, si es propaga per divisió, el procés interromp el cicle de creixement de la planta mare i el resultat serà un any sense florir.


  • Plagues o malalties

Com qualsevol altre planta, l’Au de paradís pot veure’s afectada per algun agent contaminant Aquests causants poden ser externs, com insectes, o bé interns que sense voler els estiguem ocasionant nosaltres mateixos. Cal observar-la i aprendre a llegir-la.

  • Cal anar en compte en no sobre regar la nostra planta ja que és susceptible a la putrefacció i altres malalties que es desenvolupen en el sòl inundat.
  • Comprova de forma periòdica per controlar els insectes. Aquests s’encarreguen d’absorbir els sucs de la planta.
  • Una infestació d’insectes es pot veure fàcilment per una substància cotonosa que protegeix els ous que han deixat en la part inferior de les fulles i la base de les tiges.

  • Consells i recomanacions

– Les millors condicions per a l’estrelítzia és una terra fèrtil rica en contingut orgànic i que dreni molt bé

– Necessiten aigua per a mantenir-se humides, especialment a l’estiu, però evita regar-les excessivament, sobretot si el sòl ja és humit .

– Les plantes joves han de créixer a l’ombra ja que les plantes tendeixen a cremar-se amb la llum del sol directa.

– Afegeix aigua immediatament després de la fertilització per a distribuir-ho al voltant de les arrels.