El gènere Helleborus, dins de la família de les Ranunculàcies, està format per unes 20 espècies de plantes herbàcies i perennes originàries del sud d’Europa i d’Orient Pròxim. Rep els noms vulgars de Rosa de Nadal o El·lèbors negre.

Es tracta d’una planta rizomatosa perenne de port rèptil que no sol superar el mig metre d’altura. Presenta coriàcies fulles de forma palmada i de color verd fosc amb folíols ovals. Les seves atractives flors són grans, amb 5 pètals i de color blanc (hi ha varietats rosades, vermelles i roses). Floreixen durant l’hivern fins a inicis de la primavera.

Se solen utilitzar per a formar grups, en sotaboscos sota arbres o per a vores mixtes. Poden viure bé en tests per a adornar balcons, patis o terrasses. També és possible utilitzar-les com a flor tallada. Encara que té propietats medicinals és una planta tòxica a la ingestió.


  • LLUM

La Rosa de Nadal és una planta ideal per a exposicions de poca llum o d’ombra. Prefereix un clima temperat però és capaç de resistir el fred i alguna gelada (podria perdre fulles i flors però torna a brollar).


  • SÒL

El sòl hauria de ser més aviat calcari (fins a argilenc), solt, ric en humus i fem. La plantació es pot realitzar des de meitat de tardor a inicis de primavera mantenint uns 40 cm de distància entre plantes.


  • REG

Regar de forma regular perquè la terra sempre estigui una mica humida però mai entollar. Cal tenir en compte que no li agrada l’excés d’aigua ni la sequera.


  • ADOB

Abonar cada any amb guano i després fer aportacions quinzenals de fertilitzant mineral durant la floració.


  • PODA

Convé podar-les a la tardor per a eliminar fulles groguenques i parts seques de la planta.


  • PLAGUES

L’Helleborus negre és una planta resistent que no sol ser atacada per plagues i malalties.


  • MULTIPLICACIÓ

La millor manera de multiplicar-les és per divisió del matoll, cap a finals d’hivern o inicis de primavera, perquè a partir de llavors és un procés lent.


e r