
El Loropetalum chinensis
El Loropetalum chinensis és un arbust perennifoli originari de la Xina, el Japó i altres zones d’Àsia oriental. En els darrers anys s’ha convertit en una planta molt valorada en jardineria gràcies al seu fullatge persistent de tonalitats vermelloses o porpres i a la seva floració peculiar, que aporta un toc exòtic i sofisticat als espais verds.
El Loropetalum chinensis és un arbust que pot assolir entre 1,5 i 3 metres d’alçada, amb un port arrodonit i dens. Les seves fulles són ovalades, de textura lleugerament aspra, i poden variar del verd fosc al granat intens segons la varietat i l’època de l’any. Les flors, que apareixen a la primavera i de vegades també a finals d’estiu, són petites però molt cridaneres, amb pètals allargats i estrets semblants a cintes, de color blanc, rosa o fúcsia. Els fruits són petites càpsules llenyoses amb llavors, sense gaire valor ornamental.
- Rusticitat:
El Loropetalum chinensis és moderadament rústic i pot resistir temperatures de fins a -8 °C, tot i que prefereix climes suaus i pot patir en zones amb gelades intenses i prolongades.
- Clima:
Prefereix climes temperats i càlids, amb hiverns moderats i estius no excessivament secs. En zones mediterrànies es desenvolupa molt bé si disposa d’una mica d’humitat ambiental.
- Ubicació:
Necessita una ubicació assolellada o de mitja ombra. El sol directe intens pot fer-li perdre color al fullatge, per això en climes càlids és millor situar-lo en exposicions protegides de les hores centrals del dia.
- Sòl:
El Loropetalum chinensis requereix sòls lleugerament àcids, ben drenats i rics en matèria orgànica. No tolera bé els sòls calcaris, que poden provocar grogors al fullatge (clorosi).
- Reg:
Cal mantenir el sòl fresc amb regs regulars, especialment a l’estiu. No obstant això, no suporta l’entollament, per la qual cosa és important garantir un bon drenatge.
- Abonament:
Es recomana aplicar fertilitzants àcids, similars als que s’utilitzen per a les azalees o hortènsies, a la primavera i l’estiu. Això ajuda a mantenir el color intens del fullatge i afavoreix la floració.
- Poda:
La poda no és estrictament necessària, però es poden retallar les branques després de la floració per mantenir una forma compacta i equilibrada. S’ha d’evitar una poda severa, ja que pot reduir la floració de l’any següent.
- Multiplicació:
El Loropetalum chinensis es pot multiplicar per esqueixos semillenyosos a l’estiu o per esqueixos de fusta tova a la primavera. També és possible per llavor, encara que és menys habitual.