El tigre del plàtan: què és i com combatre aquesta plaga urbana

El conegut tigre del plàtan (Corythucha ciliata) és un insecte originari d’Amèrica del Nord que, des de fa unes dècades, s’ha convertit en una plaga molt present a ciutats i pobles d’Europa. El seu nom comú prové del dibuix característic del seu cos, amb línies fosques sobre un fons clar, i del fet que afecta principalment el plàtan d’ombra (Platanus x hispanica), un arbre molt utilitzat en alineacions urbanes.

Com és i què fa?

El tigre del plàtan és un petit insecte (uns 3 mm) amb unes ales translúcides i ornamentades com un encuny de reixeta fina, la qual cosa li dona un aspecte ben singular i identificable. Les seves larves i adults s’alimenten de la saba de les fulles, provocant danys estètics i fisiològics a l’arbre.

Els danys habituals són:

• Fulles amb taques clares o bronzejades, com si estiguessin mig seques.
• Aparició de punts negres (excrements) i restes ceroses a l’anvers de les fulles.
• Caiguda prematura del fullatge a finals d’estiu.
• Molèsties a les persones que caminen o s’asseuen sota els arbres, ja que els excrements de l’insecte poden caure i embrutar superfícies i vehicles.

Tot i que no sol provocar la mort dels arbres, sí que redueix la seva vigorositat i afavoreix l’entrada d’altres patògens.

Com es pot combatre?

1. Control preventiu:

• Neteja periòdica dels troncs i branques seques, on poden hivernar els adults.
• Podar les branques baixes o més afectades a l’hivern per reduir la població latent.
• Fomentar la biodiversitat urbana plantant altres espècies d’arbres menys susceptibles.

2. Tractaments ecològics:

• Aplicacions de sabó potàssic o oli de parafina poden ajudar a controlar les larves en les primeres fases de desenvolupament.
• La polvorització s’ha de fer quan hi ha activitat, habitualment entre maig i agost, segons la climatologia.

3. Control biològic:

• Encara que no és fàcil d’implantar en entorns urbans, s’han identificat depredadors naturals com certes espècies de Chrysoperla (crisopes) o marietes que poden ajudar a regular-ne la població.

4. Tractaments químics:

• Aplicacions amb insecticides sistèmics o endoteràpia (injeccions directes a l’arbre), però cal valorar l’impacte ambiental i la presència de persones i animals. Aquestes opcions només han de ser aplicades per personal especialitzat.

Conclusió

El tigre del plàtan és una plaga que afecta la qualitat ambiental de les nostres ciutats, però que pot ser gestionada amb estratègies integrades i amb un bon seguiment. La clau és actuar amb previsió, especialment en espais públics molt transitats, i prioritzar mètodes de control sostenibles.